A La Fontana Del Verger

歌詞

A la fontana del verger, on l'herba creix fins al roquer, a l'ombra d'un dolç taronger -el seu voltant tot ple de flors i d'un ocell viu i lleuger-, la vaig trobar sens pretendent la qui refusa el meu solaç. Era donzella de cos bell, filla del noble del castell, i quan vaig creure que l'ocell, les flors i l'aigua i el cel blau feien feliç son cor novell i escoltaria el meu consell, va canviar de tarannà. Son plor arribà fins a la font, els seus sospirs trenquen el cor: "Jesús -diu ella-, rei del món!, per Vós augmenta el meu dolor, car el desig vostre em confon, vist que els joves de tot el món estan servint-vos perquè us plau." "Per Vós és fora el meu amic, el bell, el noble, el més gentil, i aquí coman mon cor patint, mon desconsol i el meu desig. Maleït sia el rei Lluís, que donà ordres i predics i omplí de gran dol el meu pit." Veient-la així desconhortar li dic suaument vora el riu clar: "Ja n'hi ha prou de tant plorar: marceix la cara i el color, i no us cal desesperar, que Déu que fa els arbres fruitar, us pot donar consol i amor." "Senyor -diu ella-, és veritat que en el cel Déu s'apiadarà del meu cor trist i enamorat. Serà, però, a l'altra vida; en canvi ara m'ha deixat sense l'amor de l'estimat, i l'ha portat ben lluny de mi."