Caus a terra molt avall, Creus que no te'n sortiràs Però amb els mesos te'n adones Que tornes a començar. I a força de molt de caure I de tornar-te a aixecar, Veus que les coses no canvien Però ja no ets qui eres abans. Doncs he estat ja cinc o sis, I sóc el que ara tinc. No vull pensar En el que arribarà demà. Llença't, cada instant És únic i no es repetirà. Sento que el cor Ja no para de bategar. I diu que em llenci, Que no pensi en tot el que vindrà, Que un llapis mai no Dibuixa sense una mà. I per què els meus pensaments, Que sempre viuen en present, No conjuguen altres temps Que el "ja faré" el que no vaig fer. Doncs avui o potser demà Seré aquí o seré per allà, Seré un trós de l'univers Que no nota el pas del temps. El que faig a cada instant és La força que em fa gran, No vull pensar en el que arribarà dema. Llença't, cada instant és únic No es repetirà, Sento que el cor ja no para de bategar. I diu que em llençi, Que no pensi en tot el que vindrà, Que un llapis mai no dibuixa sense una mà. Llença't, cada instant és únic No es repetirà, Sento que el cor ja no para de bategar. I diu que em llençi, Que no pensi en tot el que vindrà, Que un llapis mai no dibuixa sense una mà.