Papa jo vull ser torero Papa jo vull matar toros Papa jo vull saltar als ruedos Ai papa jo vull ser torero. I el pare es desesperava Ell que era tan honorable Potestat de la sardana I de les lletres catalanes. La veritat no comprenia Quin cony de fill que tenia Si tenia tot el que volia Si tenia amor tenia família. I de calés no li faltaven Ni cultura ni ensenyança De la pulcra i refinada Existència catalana. I el pare des de les grades I com patia i com plorava Que és que el toro empitonava Al seu fill i el rebolcava. Que és que el toro va arrancar-li Els collons d'una cornada I l'hemorràgia era imparable Una mort inevitable. Va morir a la infermeria De la plaça a mitja tarda I el seu fill moria torero Ple de gloria i ple de fama Ple de clavells a la tomba Banderilles i estampetes I als balcons geranis negres Ai papa el teu fill ha mort torero. Ai ai ai